El coliving és un nou model residencial comunitari que té moltes similituds amb el coworking. De fet, es tracta d’una evolució del propi coworking: viure i treballar sols, però integrats en una Comunitat.
Podríem definir-lo com un model a mig camí del pis compartit i la residència d’estudiants. Els usuaris disposen de la seva pròpia habitació i espai privat, però comparteixen amb la Comunitat molts dels espais com el menjador, la cuina, la sala d’estar, les zones comuns i les zones de treball.
És un nou estil de vida que potencia el sentiment de comunitat i les relacions entre els residents. Els residents comparteixen espais, però també aficions i temps lliure. A més a més, busquen conviure amb altres professionals, per fomentar l’intercanvi d’idees i els treballs de col·laboració.
Orígens i expansió
El coliving es va originar a principi de la dècada dels 2010 als Estats Units, a San Francisco, en un moment en que van coincidir l’escassetat d’habitatges amb l’augment de joves professionals que s’instal·laven a la ciutat.
És una tendència d’èxit en països com els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, Indonèsia o el Japó. I a Espanya, a Barcelona i a Madrid, ha començat a implantar-se.
El sector del coliving a España compta en aquests moments amb més de 500 llits, i al 2021 es preveu que es multipliqui per cinc l’oferta.
Existeix un interès creixent dels promotors per construir aquest tipus d’edificis residencials a zones com el 22@ de Barcelona o la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat.
En canvi, encara que les dos grans ciutats acaparen la majoria dels projectes, ja els segueixen altres ciutats com València, Donosti, Sevilla o Màlaga.
Qui són els usuaris?
Com hem explicat, es tracta d’espais compartits molt d’acord amb el que busquen els millenials. Per tant, els usuaris del coliving solen ser joves que volen independitzar-se, però volen viure en comunitat.
A més de l’allotjament i les comoditats, aquest públic busca trobar també serveis addicionals al del lloguer d’una habitació: neteja, zones de coworking i espais d’oci (gimnàs, biblioteca, piscina, etc.).
Els edificis de Coliving són, per tant, espais dissenyats per afavorir la relació dels seus residents. És per això, que el valor afegit que ofereix l’operador que gestiona l’edifici i, per tant, els serveis que proporciona són la peça fonamental d’aquests tipus d’actius.
Des del punto de vista de l’inversor immobiliari, aquest tipus d’actiu residencial ofereix rendibilitats més altes que altres productes residencials. El Coliving ofereix en aquests moments rendibilitats properes al 5-5,5%, mentre que el lloguer residencial tradicional sol estar en el 3-3,5%.
S’espera un alt creixement de la demanda d’aquest tipus de producte, que ha despertat l’interès de promotors i inversors que busquen alternatives diferents. En aquests moments els majors operadors són Inèdit, StarCity i Vanguard, a Barcelona, i Urban Campus, Habyt i Homiii, a Madrid. Altres companyies com Attico DoveVivo o The Student Hotel, també estudien instal·lar-se a Espanya.
